CONTE DE NADAL

Hi havia una vegada a Sabadell uns músics tristois: l’un, famós cirurgià que ja havia operat tot allò operable, els pacients no li donaven ni les gràcies a pesar de les seves miraculoses cures; l’altra, informàtica en cap de la NASA havia intentat debades introduir el pa amb tomàquet a Cap Canyaveral però per aquest motiu l’havien acusat de fomentar la destrucció de les cadenes d’hamburgueseries i tot l’american way of life; l’altre, escrupolós funcionari que mai havia demanat la baixa ni quan va patir la grip A, ja s’havia cansat de repetir cada dia allò de vuelva Ud mañana; un altre, pobret, advocat del diable, s’havia trobat que el Sr Lucifer ja no li pagava les factures i s’havia adonat que la promesa de la joventut eterna s’esvaïa amb la irrupció irrespectuosa de l’alopècia. En fi, no cal seguir amb totes les històries dels músics tristois de Sabadell perquè, en resum, eren uns pringuis.
Però vet ací que un dia el mestre De la Tour, famós director d’orquestra de la Sorbona de París, es va rebaixar a fer un viatge a Sabadell i es va adonar que pel carrer vagaven tot de músics tristois i capficats. I se li va ocórrer la brillant idea de convocar-los tots a un càsting per fundar la millor orquestra que mai s’hagi fet i desfet sota la capa del cel. I dit i fet, per tots els carrers del poble es van penjar rètols anunciant la creació de la vuitena meravella del món. No cal dir que el famós cirurgià, l’exinformàtica de la NASA, el funcionari incorruptible i l’advocat del diable van ocupar un lloc preeminent en aquesta nova formació. I junt amb altres músics tristois i capficats varen donar un primer concert al juny de 2005, amb aital èxit de públic i crítica, que des d’aleshores els músics tristois quan arriben a casa després de l’assaig del dijous a les 21.00 estan tan contents que la seva esposa o marit s’han d’amagar a dins el lavabo simulant gastroenteritits per no sentir com expliquen les meravelles de l’orquestra, del mestre De La Tour i, naturalment, se’ls omple la boca de l’encert i habilitat del seu concertino.
Sí, és veritat que alguns músics ens han abandonat durant aquests anys (traïdors!) però n’han arribat altres disposats a fer allò que la crítica considerava ja impossible l’any 2005: afinar més del que ja afinen. Bé, també és bonic tenir il·lusions!
Amics i amigues piarmònics i piarmòniques: Bon Nadal, Bon Sant Esteve, Bon Dia dels Sants Innocents, Bona Sortida i Entrada d’Any, Bon Dia de Reis i Bon dia de Sant Tornem-hi!
Per David Torras